La figura del fotògraf de Maó Francesc Adrover i Mercadal va ser una de les sorpreses que em vaig trobar quan investigava sobre els fabricants de plaques i papers fotogràfics que van haver a Espanya des dels seus inicis (1879) fins a 1939. Nascut a Maó, l’any 1856, Adrover desenvolupà, des de Maó, una trajectòria fotogràfica excepcional que el portà des d’aquesta illa mediterrània fins al Carib, on acabaria esdevenint un dels fotògrafs més destacats de la República Dominicana de finals del segle XIX i començaments del XX.

Curiosament, mentre el seu nom gaudeix d’un notable reconeixement entre els historiadors dominicans de la fotografia, continua essent gairebé desconegut no només a la seva terra natal sinó també a la resta del país. Adrover va ser un avançat de la tècnica fotogràfica a casa nostra on va ser dels pocs fotògrafs que fabricava ell mateix les plaques al gelatino-bromur de plata. Quan Francesc Adrover abandonà Menorca, probablement no podia imaginar que, dècades més tard, seria considerat un dels introductors de la fotografia moderna al país que l’acolliria, com explicarem més endavant. Tampoc podia preveure que bona part de la seva producció es convertiria en un testimoni visual imprescindible per comprendre la societat dominicana de finals del segle XIX i principi del xx.

Adrover no només va cultivar la fotografia sinó que es considerava i també exercia de pintor i modelador d’escultures, així com d’inventor. No només va dissenyar i fabricar un obturador fotogràfic per poder treballar amb les noves plaques seques, sinó que, ja instal·lat al Carib, va idear un aparell de navegació aèria.

ADROVER FOTÒGRAF

El 6 de setembre de 1880, amb 24 anys, Francesc Adrover obria el seu primer estudi fotogràfic al carrer Cos de Gràcia núm. 38 de Maó. Desconeixem on Adrover havia après l’ofici de fotògraf. Durant la infància i joventut de Francesc Adrover, Maó ja era una ciutat amb molta activitat fotogràfica. L’estudi historiogràfic i cronològic sobre els fotògrafs que van exercir a Menorca fins el 2020 elaborat per Fernando Alcolea Albero9 demostra que des de l’any 1855 s’hi succeïren nombrosos retratistes professionals, alguns de pas i altres establerts de manera permanent. Per aquesta època els fotògrafs que hi havia a Maó eren: Bartomeu Victori, Joan Femenías, Diego Monjo i Josep Umbert. Potser va ser amb algun d’ells que va adquirir els coneixements fotogràfics, però no en tenim constància.

Dos mesos i mig més tard obria un nou estudi fotogràfic al carrer Deià núm. 1, segon pis. Molt més cèntric. La galeria fotogràfica del carrer Cos de Gràcia passava a ocupar-la un nou fotògraf, Miquel Pons i Fàbregues, qui hi va estar durant un any escàs. Aquest fotògraf va destacar per fer fotografies sobre fulles de llauna anomenats ferrotips. Aquests retrats eren positius directes, es a dir, no necessitaven un negatiu com a pas previ, eren ràpids de fer i molt més econòmics que les fotografies tipus carte de visite que es feien per aquesta època.

A finals de l’any 1881 Francesc Adrover decideix fer un recorregut per tots els indrets de l’illa de Menorca. Possiblement, i amb un bon sentit comercial, la seva intenció era fer arribar la fotografia als altres pobles i indrets on encara no hi havia cap fotògraf i d’aquesta manera retratar a la gent que ho desitgés. Durant, pràcticament, uns tres mesos esta fora de Maó fins que, amb una publicitat al diari el 30 de gener de 1882, torna a oferir els seus serveis.

Un any més tard, estimulat segurament, per la importància que, cada vegada més, anaven adquirint els monuments megalítics per part de la gent forastera, i intuint una nova oportunitat de treure’n profit, tornava a voltar per les afores de Maó i altres llocs de l’illa per a fotografiar-los. Pensem que aquestes fotografies, així com les que va realitzar el fotògraf Joan Femenías, quasi al mateix temps, serien de les més antigues que d’aquests monuments es van arribar a produir a Menorca. Esperem que algun dia surtin a la llum algunes de les fotografies d’Adrover.

Aquestes imatges de ruïnes, talaiots, dòlmens, etc., Adrover les tenia exposades i a la venda en el seu estudi del carrer Deià núm. 1, on també es mostraven i es venien vistes de paisatges de Menorca, fotografies d’edificis emblemàtics i d’esdeveniments públics com les processons de Pasqua, actes militars, etc. Aquesta iniciativa, la de fotografiar els monuments prehistòrics de Menorca, va ser molt elogiada per part del Diari de Palma, el qual recomanava als propietaris d’aquestes finques megalítiques que les cuidessin i conservessin.

PLAQUES AL GELATINO-BROMUR DE PLATA

El 30 de juny de 1884 Adrover anunciava al públic de Maó, a través del diari El Liberal, que disposava del nou procediment “instantani”, que així és com es coneixia al seus inicis el procés al gelatino-bromur de plata. Deia també que les plaques amb aquesta emulsió estaven preparades per ell mateix i que això ho feien molt poques persones a Espanya (i tenia tota la raó) i a més, com que tenien tanta sensibilitat (és necessitava una fracció de segon) s’havia inventat i construït un obturador per tal de poder fotografiar amb aquest material tan sensible. Hem de tenir present que per aquesta època la majoria dels fotògrafs feien servir el procediment anomenat col·lodió humit, en que les plaques s’havien de preparar en el mateix moment de fer la fotografia i revelar-la immediatament després. A més el temps necessari per fer un retrat era d’alguns segons. No es podien fer instantànies doncs en retratar persones, animals o coses en moviment aquestes quedaven mogudes.

Per poder entendre el mèrit i la importància del que Adrover donava a conèixer ens hem d’anar a uns cinc anys abans (1879), quan aquest nou procediment instantani va ser de domini públic i es van començar a publicar llibres que l’explicaven. A Espanya els científics Jaume Ferran i Innocent Paulí van editar, des de Tortosa, el llibre La Instantaneidad en Fotografía on explicaven pas a pas com fabricar aquesta emulsió i aplicar-la sobre plaques de vidre. Aquest llibre va ser molt reconegut a tot Europa. Desconeixem si Adrover va aprendre el procediment d’aquest llibre o d’algun altre de francès o anglès. Preparar l’emulsió i després aplicar-la sobre les plaques de vidre no era una feina gens fàcil i, tal com diu en l’anunci al diari, a Espanya poquíssimes persones les preparaven. En aquells anys les plaques de les marques comercials tot just començaven a comercialitzar-se a les ciutats principals i difícilment arribaven a altres llocs.

Adrover demostrava, també, la seva faceta d’inventor en fabricar un obturador per poder fotografiar amb aquestes plaques tan sensibles. Hem de tenir present que abans d’aquest nou procediment els fotògrafs no feien servir cap tipus d’obturador, simplement treien el tap de l’objectiu, comptaven els segons necessaris per fer la fotografia i el tornaven a tapar. Amb el procediment instantani, o gelatino bromur, aquesta manera d’actuar ja no era possible.

L’ÚLTIMA ETAPA

A partir d’aquests últims anys Francesc Adrover ja estava consolidat com un dels millors fotògrafs de Menorca. Continuava fotografiant els indrets menorquins i els actes, tant religiosos com socials, que es produïen a l’illa. A Ciutadella disposava d’un segon local, situat en el núm. 11 de la Plaça Nova, on mostrava les vistes i fotografies que realitzava dels indrets d’aquesta ciutat, com el pont de ferro i el seu port, així com dels seus afores i els esdeveniments festius més importants.

A inicis de 1887, Adrover donava a conèixer la seva intenció de marxar de Menorca i comunicava una rebaixa en totes les seves fotografies, possiblement per estalviar al màxim i fer diners per el viatge que es disposava a realitzar. Uns mesos més tard anunciava a través del diari que suspenia per unes setmanes la seva marxa, i que aquesta seria cap “a les amèriques”. Aquest ajornament era degut, segons deia, per a la quantitat de persones que li demanaven fotografiar-se.

Finalment, el 20 de juny de 1887 Francesc Adrover abandonava l’illa de Menorca i emprenia viatge cap a Sud-Amèrica.

ADROVER A LES AMÈRIQUES

La historia de la fotografia a la República Dominicana diu que Adrover abans d’arribar- hi va voltar per Puerto Rico, Colòmbia i Veneçuela. Nosaltres només tenim constància d’aquest últim país. El diaris de Maó, durant els mesos posteriors a la marxa d’Adrover, reportaren algunes cròniques, segurament enviades per ell mateix, de la seves correries per la ciutat de València de Veneçuela. En aquestes notícies publicades en aquella ciutat el mes d’octubre de 1887, però aparegudes als diaris de Maó el desembre del mateix any, es comentava que Adrover havia instal·lat un estudi de fotografia i que, pel que havien vist dels seus treballs a l’oli sobre porcellana i les seves fotografies, era un “artista de merito”. En una altre notícia es deia que Adrover havia realitzat un retrat de l’heroi veneçolà de la independència, el general José A. Páez, mort ja feia uns anys, per celebrar l’anunci d’un monument dedicat a la seva figura, No sabem si es tractava d’una pintura o d’una còpia d’una fotografia. També li agraïen el seu obsequi i per la feina tan ben feta.

Adrover es dedicava, com a fotògraf ambulant, a recórrer els municipis de la República com La Vega, Azúa, San José de Ocoa, etc., així com alguns indrets de Baní. En el revers de les seves fotografies Adrover es reivindicava com a fotògraf, escultor i modelador, és a dir, no només es dedicava a la feina de fotògraf. També, com va demostrar a Maó, tenia la vocació d’inventor, doncs hi ha constància de tres projectes de màquines voladores realitzades al 1899, 1900 i 1901 respectivament, amb el nom de Adroveaéreo.

Al voltant de 1920 Adrover tenia dos estudis a la capital Santo Domingo, un al barri de San Carlos i l’altre al de Santa Bárbara. Una de les fotografies que el va fer molt famós va ser la del cos de Lilís, mort de cos sencer, “demostrando que no recibió ningún balazo por la boca. Sus labios gruesos se hallaban absolutamente indemnes y su rostro normal”.

Una de la seves filles, la més petita, Belkiss (1918- 1995), va ser continuadora de l’obra del seu pare dedicant-se, també, a la escultura, a la pintura i a la fotografia. L’any 2018 el Museo Bellapart de Santo Domingo, amb motiu del centenari del seu naixement, li va dedicar una exposició amb les fotografies que havia realitzat durant la seva estada a Espanya des de 1948 fins 1973.