Tres dones de diferents generacions conviuen amb un trastorn de la conducta alimentària. Tres realitats fosques i esperançadores marcades per un trauma infantil al qual tracten d’enfrontar-se per tornar a la vida.
Victòria Morell (Mallorca), directora, guionista i productora de continguts audiovisuals, ha dirigit el documental Baltasar Samper, Prostitució i tracta, qüestió de poder i ha escrit el documental Llavors del futur. Destaca el seu treball en la direcció de la sèrie documental La Paca. Matriarca de la droga, per a IB3 televisió, actualment a Amazon Prime.
Projecte documental d’Iván Torres Hdez que sorgeix del documental amb el mateix nom. Una posada en escena musical per veure un documental sonor que sempre ha col·laborat amb artistes d’arreu d’on s’ha projectat. Una creació visual i sonora única en cada itinerància que a Menorca combina els sons de l’orgue amb Oliver Vinent, l’electrònica de Francesc Llompart i les imatges del desgel en el planeta de Torres Hdez.
Pel·lícula experimental que es reprodueix amb la dualitat de moviment constant i quietud. Filmat a bord del trencagels Urho. El vaixell, literalment, obre camins al Mar Bàltic congelat perquè altres vaixells el segueixin. Hi ha un so constant i sacsejat produït per la fricció del casc amb la capa de gel gruixuda, però dins de tot tothom roman estranyament quiet i dormint.
Un nou país. Un nou idioma. Una nova cultura. La Xina cada dia em sorprèn més. El gener de 2020, en Shu, amic i company de pis, em convida a passar la Festa de la Primavera (l’any nou xinès) amb la seva família. Deixem Beijing i 18 hores de tren després arribem a Tongguxiang, un petit poble al sud del país amagat entre muntanyes. Amb el constant so de fons de petards i focs artificials, em vaig familiaritzant amb aquell entorn. Entre converses, passejades, visites a les tombes dels avantpassats o asseguda a taula, envoltada de grans quantitats de menjar, vaig trobant el meu espai. Em faig un lloc enmig del paisatge i la família i, a poc a poc, agafo confiança per treure la càmera i filmar allò que tinc davant dels meus ulls. Imatges improvisades i senzilles. Enregistrar un moment determinat de la meva vida. I també la buidor i la tristesa d’haver d’abandonar el país precipitadament en conèixer, per primera vegada, sobre l’epidèmia.
Mikado: vida de vida explica la història d’un basc jubilat que va trencar el seu DNI i el va substituir per la creu de Crist. Es va canviar el nom pel de la locomotora que el va enamorar quan tenia sis anys. En Mikado carrega a la seva motxilla de colors un passat complicat i misteriós. No vol parlar de la seva relació familiar i a la feina mai el van acceptar. Això el va obligar a crear-se un personatge amb la gorra i pantalons curts que portava des de petit.
L’acompanyarem durant una part del seu viatge. Explorarem el significat de les curiositats que té a les parets de casa, estarem amb ell el dia del seu aniversari i el seguirem en la cerca diària del seu somni. A poc a poc, fugirem del món de fantasia per entrar en el seu passat: l’hospital on treballava, les relacions passades i la por de no ser estimat. El món dels trens ha estat una via d’escapament per la fatiga del dia a dia. La locomotora simbolitza la fugida, el moviment i energia d’en Mikado, un adult que sempre mantindrà la seva innocència.
El seu odi cap al sistema implica que aquest és injust. Les seves obsessions representen una via d’escapament al capitalisme i les seves utopies signifiquen les esperances que hi queden. Per què es va obsessionar amb els trens? Per què creu en un Nadal etern? Durant tot el procés comprendrem la realitat de Mikado i els grisos que amaga.
El protagonista i realitzador d’aquest film, Arnau Cloquells, es troba una cinta vhs familiar d’un viatge que van fer els seus pares fa més de 25 anys a les Maldives, i després de la recent pèrdua de la seva figura paterna decideix tornar al mateix lloc on va estar el seu pare, ara amb la seva mare i germana, intentant trobar sentit a la pèrdua. El viatge explica la història familiar a través d’un muntatge paral·lel entre arxiu i el temps real, i tracta el dol des d’una perspectiva molt quotidiana.
Les pedreres són l’origen de la civilització menorquina. Aquest documental repassa la història mil·lenària d’aquests espais monumentals que cusen el sud de l’illa. Des de les pedreres de s’Hostal fins a Alcalfar, serem testimonis de les contínues transformacions que han viscut les pedreres amb el pas del temps.
Macià Florit Campins. Realitzador audiovisual nascut a Menorca, que viu i treballa a Barcelona. És graduat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i, gràcies a la beca DOCMA, va cursar a Madrid el Màster en Cinema Documental de l’IPECC-Centro Cultural Matadero. Des del 2015 treballa d’ajudant de direcció, operador de càmera i muntador a la productora audiovisual Elsabeth, amb seu a Solsona. La seva experiència professional comprèn la producció de programes culturals per a televisió, videoclips i cinema documental i de ficció. El 2017 coneix el director català Marc Recha, mentre aquest prepara la seva pel·lícula La vida lliure, rodada a Menorca. Des d’aquest moment i fins avui en dia, Macià Florit ha treballat com a director de càsting i realitzador dels com-s’ha-fet (making of) de tots els seus films. El 2020 entra com a soci a Elsabeth i, juntament amb Xavier Puig, passa a formar part de la producció i direcció de tots els projectes en curs. A Menorca, imparteix tallers de formació audiovisual per a joves i adults amb la col·laboració d’entitats de l’illa. Després de dirigir quatre curts documentals, el 2021 va estrenar Pedra pàtria, el seu primer llargmetratge com a director. La pel·lícula va ser nominada al premi europeu Doc Alliance i ha viatjat per festivals nacionals i internacionals com Doclisboa, Visions du Réel, Majordocs o Alcances, on va rebre el premi a Millor Llargmetratge.