És periodista, director, productor i guionista. En els seus inicis, va treballar als informatius i al programa 30 minuts de TV3, i d’enviat especial en conflictes com els de Bòsnia o Ruanda. L’any 2005 va crear la productora Antàrtida Produccions i ha fet programes, reportatges, pel·lícules, podcasts i sèries com l’aclamada Crims (2019-2020) que ha posat de manifest l’acceptació́ i l’entusiasme de l’audiència per la seva manera pròxima d’explicar històries.
És periodista i realitzador documental, conegut per la codirecció del documental Balseros (2002), l’únic documental espanyol nominat a un premi Oscar. Ha treballat a TV3 durant tres dècades, durant les quals ha estat corresponsal a Nova York, reporter a més de 30 països pel programa 30 minuts i director de documentals pel programa Sense Ficció. Recentment, ha guanyat un premi Gaudí 2019 pel documental Petitet, dedicat a la figura de Joan Ximénez Valentí.
És directora del programa de documentals Sense Ficció de TV3. Els seus treballs d’investigació com Els nens perduts del franquisme o Els internats de la por han tret a la llum aspectes desconeguts de la dictadura, han estat premiats internacionalment i han arribat a les Nacions Unides. Ha participat en conferències a diverses universitats del món, ha participat com a docent en diversos màsters i el 2017 va ser professora visitant a la Universitat de Nova York.
És periodista, membre de l’equip fundacional de Catalunya Ràdio i Premi Ondas 2018 per Els homes del silenci. L’any 1992 va entrar en l’equip de l’Agència CAPA a Barcelona, va fer més d’un centenar de programes 24 Hores i tota mena de documentals. També ha estat membre fundador de la productora La Quimera i, més recentment, d’Ottokar (2015). Amb aquesta darrera ha dirigit, juntament amb Jordi Vilar el documental Ernest Lluch, lliure i atrevit.
És Llicenciat en Comunicació Audiovisual i Filologia Hispànica. Productor, guionista i director de documentals com La força d’un sentiment (2014), Acorats, crònica d’un fenomen (2016) i Bocca Chiusa, història d’un silenci (2020). Treballa també als serveis informatius d’IB3 Televisió on condueix els Esports al Notícies Cap de Setmana. És també director, productor i presentador del programa Feim Kilòmetres a IB3 Ràdio.
És directora i muntadora. Va començar a betevé realitzant reportatges culturals. El 2005 va escriure i dirigir el seu únic curtmetratge de ficció Yono y Seo, i l’any següent va engegar el seu camí freelance com a muntadora i realitzadora per a productores com Goroka, Mediapro o El Terrat. Recentment ha dirigit tres documentals: 25 Anys Fent Camí (2018), Traginada, l’esclat d’un poble (estrenat al MDF 2019), i Viure la Mar (2020).
A més de director de cinema, és presentador i arterapeuta. El seu treball tracta habitualment temàtiques socials i ajuda a altres a fer servir l’animació i l’art com a mediador per a l’aprenentatge i la didàctica, el creixement personal i el canvi social. Entre els seus treballs destaquen Desanimat (2011), Marhaba (2016) i Makun – Dibuixos en un C.I.E. (2019), que l’any passat va guanyar el primer premi MDF 2019.
Bernat Xavier Xamena Vidal, trompetista i músic de la Banda Municipal de Palma, va néixer a Porreres l’any 1976. És llicenciat en música en qualitat de trompeta i es va formar a la Eastman School of Music de Rochester (Nova York) i a la Northwestern University de Chicago. Ha format part i ha treballat en orquestres simfòniques reconegudes a nivell nacional i internacional. La seva vida és una història de voluntat, esforç i superació personal tant en relació a la seva professió: la música, com en la seva passió: l’esport.
Es pot dir que la història contemporània menorquina ha passat per l’objectiu de la seva càmera fotogràfica. Des de l’1 de gener de 1976 fins avui, la seva vida ha estat lligada al fotoperiodisme a través del Diari Menorca, dedicant més de quatre dècades de la seva vida professional a posar imatge als esdeveniments més rellevants de l’illa. De fet, enguany li han concedit el Premi Ramon Llull, una distinció que atorga el Govern de les Illes Balears i que vol ser un reconeixement per les persones que han destacat per la seva labor.
És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, Menció d’Honor en el Grau Superior de Fotografia artística i diplomada en Cinema Documental per la UIB. Apassionada per l’estudi de la societat a través de la fotografia, desplega treballs que mediten sobre la identitat buscant interpretar noves realitats desvinculades dels tòpics. Actualment és professora de Projectes Fotogràfics a l’escola Superior de Disseny de Palma de Mallorca i, recentment, ha estat seleccionada pel festival de internacional de fotografía PhotoEspaña.
Format professionalment com assistent a l’estudi del fotògraf Albert Heras, va completar la seva formació a l’escola de fotografia Gris Art de Barcelona. Després, començà la seva carrera col·laborant amb diaris com La Vanguardia, ABC o El Periódico de Catalunya; setmanaris, editorials, agències de comunicació i productores cinematogràfiques, com a fotògraf d’escenes. Durant 4 anys va ser fotògraf del MACBA. L’any 1999 es traslladà a Menorca, on actualment fa feina per l’agència EFE, col·labora amb altres mitjans i ho combina amb encàrrecs editorials i projectes personals.
Format a la Ealing Technical College, School of Art (avui Thames Valley University) durant els anys 1969 i 1974, va iniciar la seva trajectòria professional amb diverses exposicions i col·laboracions a Londres. Quan tornà Menorca, va iniciar el seu estudi fotogràfic, combinant el món editorial amb projectes personals. Ha participat en diverses exposicions individuals i col·lectives a Espanya i a l’estranger, i les seves obres es poden trobar a col·lecions privades i públiques. Actualment es dedica exclusivament a la fotografia personal.
Neus Solà (Barcelona, 1984) és la guanyadora del primer Premi de Fotografia Documental MDF 2020. El seu treball fotogràfic se centra en temes d’identitat, gènere i territori des d’una perspectiva antropològica. La seva obra ha estat reconeguda a nivell nacional i internacional i exposada en diversos països com Espanya, França, Suècia, Emirats Àrabs, Índia o Mèxic entre altres. Des de 2017 treballa en un projecte sobre la comunitat transgènere de l’Índia i, recentment, acompanya projectes de fotografia participativa a Catalunya i a França.
Santi Donaire (Jaén, 1988) va estudiar les llicenciatures de Periodisme i Comunicació Audiovisual a la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid. Ha treballat com a fotoperiodista els darrers 10 anys per diversos mitjans en diferents països com Veneçuela (on va residir durant 3 anys). Les seves imatges han estat publicades en diaris com The New York Times, A l’Jazeera, The Guardian, El Món, El País o El Confidencial. L’any passat, va guanyar el tercer premi Luis Valtueña Fotografia i Drets Humans.
Fotoperiodista i videògraf, entén la fotografia com una eina per expressar la necessitat de transformació social i per la defensa dels drets humans. En els últims temps ha treballat amb comunitats indígenes de la selva amazònica per reflectir l’impacte de la indústria petroliera en el seu medi ambient i forma de vida. Ha cobert la crisi de la COVID-19 al Perú per a diferents agències internacionals i les seves fotos han estat publicades a mitjans com The New York Times, The Guardian, Clarín, El País o eldiario.es
David Arribas (1978), és fotògraf freelance amb residència a Madrid. Va començar a estudiar fotografia de manera autodidacta el 2014. Amb el temps va adquirir un llenguatge visual molt personal, alimentat per la seva pròpia experiència. Interessat en el reportatge documental sobre temàtica sociocultural, centra el seu treball reivindicant els temes de proximitat com objecte d’estudi. Ha publicat en mitjans com The Washington Post, Burn Magazine o Paper i els seus assajos han estat exposats en diversos festivals.
És fotògraf amb una dilatada trajectòria en diversos mitjans espanyols. Forma part de la plantilla de gràfics de El Diario de Ibiza des de l’any 1993. Ha realitzat col·laboracions per a diversos mitjans del grup Prensa Ibérica i altres diaris, agències i revistes nacionals i internacionals. En l’actualitat també col·labora amb agències esportives. A més, ha participat en exposicions col·lectives, com l’itinerant Premsa a les Balears (1995-96), Visions (1998) Illa latent (MACE d’Eivissa, 2006) i Sentir en un clic (projecte del CERMI Illes Balears, 2019).
És titulat en Grau Superior de Fotografia Artística a l’Escola d’Art i Disseny Serra i Abella de Barcelona i fotògraf amb dilatada experiència com a fotoperiodista en l’àmbit insular des de fa més d’una dècada, primer al diari Última Hora Menorca i després al Diari Menorca. També ha estat professor de fotografia durant cinc anys al Centre d’Art de Ciutadella i, posteriorment, als Tallers d’Art. A més, ha promogut i participat en diverses exposicions col.lectives de fotografia artística.
Va néixer a Maó un dia d’hivern de 1964. Després de treballar quasi bé una dècada en el món de la bijuteria, va partir cap a Mallorca per estudiar Informàtica a la UIB, però va tornar a Menorca sense ordinador i amb un títol de Tècnica en Fotografia sota el braç.
Des de 1996 treballa al Diari Menorca, feina que li ha permès guaitar mons diversos, conèixer gent força interessant i viure experiències enriquidores i mostrar la seva visió de la realitat.
La seva relació professional amb la fotografia va començar l’any 1989 a Prensa de Ibiza. L’any 1991 va guanyar el primer premi de fotografia Ciutat d’Eivissa. Després, va treballar a l’agència EFE, El Mundo, el Setmanari Proa i finalment al Diario de Ibiza, on duu 23 anys com a fotògraf. També ha col·laborat amb publicacions d’àmbit nacional, com Interviú o El Mundo Deportivo. A més, ha participat en projectes editorials i en diverses exposicions individuals i col·lectives, com Terra Natal (Museu Puget, 2019).
Isaac és fotògraf. Va iniciar la seva trajectòria a l’estudi de moda Alsina i després d’una breu experiència al món de la televisió, l’any 2007 es va tornar a dedicar exclusivament a la fotografia, primer com a fotògraf oficial del Govern de les Illes i actualment com a fotògraf freelance i editor de fotografia al diari ARA Balears, la revista El Temps, Europa Press i per a altres mitjans com Getty Images o l’Agència EFE. També col•labora amb altres publicacions i realitza projectes personals.
(Palma, 1991) és llicenciat en Realització Audiovisual i Fotografia. Actualment exerceix com a fotoperiodista al Diari ARA Balears i ha col·laborat amb altres mitjans de comunicació com el Diari Jornada. En els darrers anys s’ha especialitzat en temàtiques socials, il·lustrant centenars de reportatges i entrevistes, però quan pot també dedica el seu temps als seus projectes artístics.
Cati és fotògrafa, realitzadora i editora audiovisual. Va estar a la plantilla fixa de Diario 16 i El Mundo des de 1989, i l’any 2013 va començar a treballar per l’Agència EFE. Ha col•laborat regularment amb altres mitjans com Marie Claire, Gala, El Correo del País Vasco, Cinco Dias, Bild am Sonntag, i destaca la realització de l’exposició Dones d’Àfrica, un reportatge fotogràfic fet entre els anys 2000 i 2004 i que va itinerar per les Illes Balears, Barcelona i Madrid.
Joan Carles Martorell. És llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona. Realitzador audiovisual i productor multimèdia. Ha dirigit curtmetratges premiats internacionalment, televisió i projectes web, a més de ser col•laborador docent a varis centres universitaris. Ha fet feina també per a Apple, a la seu europea de Cork, i 2btube (multinacional associada a YouTube) a Madrid. Des de 2016 és el director d’IB3 Televisió.
És periodista, delegat de l’IB3 a Menorca. El seu primer contacte amb l’ofici va ser l’any 1991 al Diari Menorca, on va ser becari durant tres estius. Una vegada finalitzats els seus estudis, va treballar a la cadena COPE, al Setmanari El Iris, a la revista Cap de Ponent, va dirigir la revista Mira. Abans de sumar-se a l’equip directiu d’IB3, va ser redactor en cap del diari Última Hora Menorca, i després de la fusió, també del Diari Menorca.
És historiador, activista cultural i un dels fundadors de la revista s’Ull de Sol d’Alaior. Des de l’any 2000 impulsa la defensa del patrimoni cultural des del Centre d’Estudis Locals d’Alaior i organitza les Jornades d’Història Local i Patrimoni Cultural de Menorca. És també autor de diversos articles de difusió sobre la industrialització a Alaior o el convent de Sant Diego i sobre la premsa local de Menorca, així com editor del llibre Reflexions sobre el paper de la premsa local a Menorca (2005).
És gestor cultural, empresari i comunicador. Gerent de Setmanaris i Revistes des del 2015, empresa que edita el Setmanari El Iris i el diari online eliris.cat, entre d’altres. Ha estat col·laborador habitual des dels 20 anys a diversos mitjans de premsa escrita, ràdio i televisió. Actualment, és el president de l’Associació de Premsa Local de Menorca. A més, ha estat empresari en l’àmbit d’organització d’esdeveniments i ha treballat durant quatre anys a l’Institut d’Innovació Empresarial, amb responsabilitats als serveis de moda, disseny, innovació, emprenedoria i internacionalització.
Bep Al•lès Salvà (Ciutadella de Menorca 1966)
És periodista, director i editor del Setmanari El Iris des del 1989 i del nou diari digital eliris.cat. President de l’Associació de Periodistes i Escriptors Gastronòmics de Balears, és també un reconegut gastrònom i autor de receptaris i llibres d’aquesta temàtica, com Sa cuina des poble de Menorca (2013, i exhaurit). A més, col•labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació. Des de setembre de 2017 porta la pàgina de gastronomia del Ara Balears en la seva edició impressa dels dissabtes.
És coordinador de la revista Xerra i Xala. Llicenciat en història per la UIB, treballa en l’àmbit dels arxius i biblioteques, ha publicat diverses obres de temàtica històrica local i ha guanyat diversos premis periodístics i d’investigació, com el Francesc de Borja Moll d’Investigació Cultural, el Premi Mateu Seguí Puntas del Diari Menorca per l’article periodístic Captar l’instant: la fotografia com a document social; i ha estat membre de l’equip multidisciplinari seleccionat els anys 2001 i 2002 en el Premi d’Investigació sobre Es Mercadal i Fornells.
És la directora mèdica de l’Hospital Mateu Orfila. Llicenciada en Medicina i Cirugia per la Universitat de Sevilla, va fer la formació MIR en Medicina Intensiva a l’Hospital Universitari Valme i va cursar un màster en Gestió Clínica, Mèdica i Assistencial a la Universitat CEU Cardenal Herrera. Al Mateu Orfila, va combinar la seva labor com especialista a la UCI amb la de coordinadora de la Unitat ed Qualitat i Seguretat del Pacient. Participa en el Docudebat Zoom d’IB3 per analitzar l’impacte de la COVID-19 en la sanitat pública.
És empresari bijuter, llicenciat en Ciències Empresarials a ESADE i CEO del grup empresarial VIDAL & VIDAL, que fabrica articles de plata i bijuteria. Té 73 tendes pròpies en el mercat nacional i és present a 400 punts de venda, amb presència als països nòrdics i de l’est d’Europa, Israel, Estats Units, Canadà i Mèxic. La seva empresa dona feina a més de 200 persones. Participa en el Docudebat Zoom d’IB3 per analitzar l’impacte de la pandèmia en els sectors productius tradicionals de Menorca.
És tècnica de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca i membre d’ALADERN, l’entitat encarregada de la gestió de l’Arxiu. Formada en documentació i ciències de l’educació. Va començar la seva trajectòria professional a l’Arxiu Històric de Maó, on va fer tasques de classificació i catalogació. El 2014 va començar a fer feina a l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca. Creu que la fotografia i les gravacions (sonores i fílmiques) són testimonis de la nostra història que s’han de conservar i protegir.
És gerent del Fons Menorquí de Cooperació des de l’any 2003 fins a l’actualitat. Llicenciada en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona, va exercir el periodisme a Menorca durant gairebé 15 anys. Després d’aquesta etapa professional va donar el bot al món de la cooperació, entrant a fer feina com a gerent del Fons Menorquí. Durant aquest temps, s’ha format en la Direcció i Planificació d’Entitats sense ànim de lucre i també com a especialista universitària en cooperació.
És el director general de la cadena Carema Hotels. S’autodefineix com un enamorat de Menorca i defensor d’un futur de qualitat per al sector turístic de l’illa. Va arribar d’Argentina fa 20 anys i compta amb formació en Informàtica i Turisme, és especialista en Direcció de Recursos Humans i Màster en Gestió i Direcció Hotelera per l’Universidad d’Alcalá. Ha dedicat 14 temporades a Carema Hotels, una de les primeres en obrir les seves portes durant aquesta atípica temporada turística a Menorca, i de les darreres en tancar. Participa en el Docudebat Zoom d’IB3 per parlar de l’impacte de la pandèmia en el sector turístic de l’illa.
És el director general de la cadena Carema Hotels. S’autodefineix com un enamorat de Menorca i defensor d’un futur de qualitat per al sector turístic de l’illa. Va arribar d’Argentina fa 20 anys i compta amb formació en Informàtica i Turisme, és especialista en Direcció de Recursos Humans i Màster en Gestió i Direcció Hotelera per l’Universidad d’Alcalá. Ha dedicat 14 temporades a Carema Hotels, una de les primeres en obrir les seves portes durant aquesta atípica temporada turística a Menorca, i de les darreres en tancar. Participa en el Docudebat Zoom d’IB3 per parlar de l’impacte de la pandèmia en el sector turístic de l’illa.