SELECCIÓ MDF

Quines situacions de violència viuen avui en dia les lesbianes? De quina manera s’enfronten a elles?

Quins problemes hi ha de rere fons? Quina realitat sosté que encara ocorri? Quines respostes i estratègies podem donar i posar en pràctica com a societat per acabar amb aquesta i d’altres discriminacions?

Deu testimonis que aporten les seves vivències i visions, articulant un discurs coral per a fer visible les violències masclistes cap a les lesbianes, així com per analitzar els problemes d’arrel i trobar respostes i estratègies per acabar amb la lesbofòbia en interacció amb altres violències.

“No sé pas” segueix dos homes joves enfilant muntanya amunt un capvespre. Les seves accions són vagues, les seves intencions poc clares. En vesprejar arriben a una casa. A mesura que s’hi apropen es sent un fort batec sec.

El curtmetratge cerca reflectir els prejudicis a través del marc dels set pecats capitals, la base de la concepció catòlica del mal.

El Catolicisme va ser l’instrument emprat per justificar les primeres caceres de bruixes documentades a Europa. En aquest període, la gent s’acusava mútuament de bruixeria basant-se en aquests prejudicis.

Després de deu anys vivint al carrer i d’alcohol, Jesús intenta reinserir-se a la societat a través d’un programa social. Després de dos anys d’obligacions, normes i compartir pis amb altres usuaris, comença a adonar-se que mai més tornarà a tenir una vida autònoma. La seva manera d’escapar cap endavant i sentir la llibertat és corrents.

No crec que plogui

A mesura que s’aproximen les festes de l’1 de maig, Ling Xiuzhen i el seu net decideixen visitar Zhuiajiao, un petit poble conegut pel peix i el marisc. Allí, ella va fundar un restaurant d’estil xinès tradicional, que va ser transferit al seu fill després de la seva jubilació.

Ha passat ja temps des que Ling Xiuzhen va visitar Zhujiajiao per última vegada. Actualment Ling porta una vida monòtona a Shanghai, on conviu amb el seu ocupat net. No obstant, hi ha moments en els que abandona la seva rutina per reflexionar sobre el futur, especialment sobre si el seu net estaria disposat o no a encarregar-se del restaurant, seguint la tradició familiar.

Ling Xiuzhen i el seu net. Dues ciutats separades. Dues generacions anhelant construir un pont entre elles._

La Bücker EC-DAI va arribar a Menorca el 1978. Des de llavors, sols uns pocs afortunats han tingut el plaer de pilotar-la. La història d’aquest avió en particular és explicada pels seus protagonistes, des del dia de la seva recollida fins a la  situació actual. Del seu discurs en destaca la importància de la conservació d’aquests avions, història viva de l’aviació i dels quals en queden molt pocs en vol a dia d’avui a Espanya.

Aquest en concret és l’avió emblema de l’Aeroclub de Menorca; sense ell no seria el que  és a l’actualitat.

 “On eres” és un curtmetratge d’animació que ens interpel·la directament per fer-nos reflexionar enfront la realitat transversal i universal que és la violència contra les dones. Violències quotidianes, subtils o brutals, totes terribles.

Un documental realitzat durant el confinament amb imatges d’arxiu.

El coronavirus ha infectat el planeta sencer, matant a milions de persones, canviant la seva manera de veure el món i empenyent les nostres societat a repensar profundament els nostres hàbits quotidians. Un d’aquests hàbits a millorar, per sobre dels altres en la lluita contra aquest nou enemic comú és… rentar-se les mans. Però què ocorre amb aquests llocs on l’aigua neta manca com  bé de primera necessitat?

Documental que recorre la flora i la fauna de zona central de Xile, des de la serralada dels Andes fins a la mar, tots units per l’aigua des del seu desgel.

Misericòrdia és el retrat d’una comunitat a través dels somnis dels seus habitants. El director es va passar tres mesos a l’illa d’Itaparica, a l’estat de Bahia, Brasil, recopilant els somnis de la gent mentre filmava escenes de la vida quotidiana.
Prest, aquesta mescla de somnis i documental va desencadenar el que podria anomenar-se una tercera realitat: Misericòrdia és un somni de somnis, evocador de l’encantament i l’ancestralitat de Bahia, el cor africà de Brasil

Una de les revoltes més desconegudes de la nostra història, “el Motí del Pa, va ser liderada per dones a Còrdova, el maig de 1652. No hi ha ni rostres ni noms. No hi ha cap imatge d’elles. I com podem recuperar els gestos de resistència que no podem veure?

Homes de diferents edats es reuneixen en una habitació amb pocs elements decoratius. No coneixem gaire d’ells ni si és de dia o de nit. Sols alguns senyals repartits pel metratge ens permetran esbrinar alguna cosa sobre les seves particulars circumstàncies.

Laura Madrid estava acostumada a fer sentir la mare orgullosa. Estudiant estrella al llarg de la seva carrera escolar, cursava un doctorat en biologia en una prestigiosa universitat de Barcelona. Però, durant unes vacances familiars al camp, Laura va ensopegar amb una nova visió de la seva vida. Se’ va adonar que no volia estudiar els animals en un laboratori, sinó que volia viure entre ells al camp, i va decidir abandonar la seva incipient carrera de biologia per inscriure’s en un programa molt diferent: l’Escola per Pastors.

En aquest món actual de xarxes socials i grans tecnologies, tot es projecta cap a la imatge exterior, oblidant l’interior, allò que és profund… Estem sofrint una inexorable pèrdua de coneixement ancestral. Els últims artesans de molts oficis mil·lenaris desapareixen, emportant-se amb ells tot aquest coneixement antic. És un avís, un presagi d’una era i un món on haurem perdut de nou gran part dels nostres orígens. L’homo sàpiens donarà lloc a l’homo videns i al transhumanisme, convertint-nos així en éssers insignificants? Convertint-nos en fràgils Deus de paper.

Octavi Aluja és poeta, astròleg, traductor, editor, copista (cal·lígraf), miniaturista o minador (pintor).

Línies de l’exili és una “carta d’amor crítica” a la tradició educativa occidental contada a través dels dibuixos que l’acadèmic iranià Hamid Naficy va fer a les conferències que va assistir durant més de mig segle. Naficy és un erudit especialitzat en estudis culturals de la diàspora i l’exili, expert en indústries culturals i en cinema del Tercer Món, de l’Orient Mitjà i, especialment, l’iranià. Línies de l’exili es basa en l’animació d’aquests dibuixos per narrar una història sobre la formació de Naficy, però també il·lustra l’evolució de la seva teoria crítica durant 50 anys.

Benvinguts al món de l’esport d’alt rendiment, allí on els somnis, el cos i la tecnologia es troben per conformar l’ésser humà del segle XXI, víctima i botxí a la recerca d’un anhel que l’imposa la màxima eficiència i que l’obliga a corregir el gest. “Els sis graus de llibertat” és una experiència física i emocional que ens mostra l’esdevenir de la nadadora olímpica Àfrica Zamorano en la seva preparació per a les competicions mundials.