LA FOTÒGRAFA NEUS SOLÀ GUANYA LA PRIMERA EDICIÓ DEL PREMI DE FOTOGRAFIA DOCUMENTAL MDF 2020

 

Ho fa amb el projecte Poupées, una mirada agredolça sobre la condició femenina gitana del veïnat de La Cité de Perpinyà (França), i s’exposarà el 3 de novembre a la sala de l’església de Gràcia d’Alaior (l’Hospital).

 

La fotògrafa Neus Solà (Barcelona, 1984) ha estat guardonada amb el Primer Premi de Fotografia Documental MDF 2020, el primer premi d’aquestes característiques de les Illes Balears.

 

L’artista i fotògrafa documental, traça amb Poupées (nines, en francès) un testimoni visual de la joventut femenina gitana de la comunitat de La Cité de Perpinyà, i mostra la cara més salvatge de la infància i l’adolescència d’aquestes joves, la qual cosa contrasta amb les restriccions que hauran d’assumir un cop hagin perdut la virginitat per convertir-se en dones adultes. El títol del projecte vol servir, a més, com a metàfora associada al sistema patriarcal gitano i per posar de manifest la prematura cosificació i sexualització d’aquestes nenes que, paradoxalment, han de conviure amb els estàndards que dicta la seva tradició.

 

Interessada en explorar la condició humana, el seu treball fotogràfic se centra en temes d’identitat, gènere i territori des d’una perspectiva antropològica. La seva obra ha estat reconeguda a nivell nacional i internacional i ha exposat en diversos països com Espanya, França, Suècia, Emirats Àrabs, Índia o Mèxic entre altres. Des de 2017 treballa en un projecte sobre la comunitat transgènere de l’Índia i, recentment, acompanya projectes de fotografia participativa a Catalunya i a França.

 

Finalistes

La primera edició del premi de fotografia també ha reconegut dos projectes finalistes. Un és Cicatrices del fotògraf David Arribas (1978), a través del qual denuncia l’abandonament i maltractament que pateixen els cans de caça, sobretot llebrers, una vegada conclou la temporada (Espanya és l’únic país d’Europa on la caça amb llebrers encara és legal).

 

També ha estat seleccionat el projecte Wikkaritama, de Sergi RuGrand (L’Hospitalet de Llobregat). Wikkaritama, que en llengua kokana és el significat de la força del poble, reflecteix l’impacte ambiental de l’activitat petrolera a l’Amazònia peruana on, després de 40 anys d’explotació d’hidrocarburs, les conseqüències són alarmants tant per la terra com per les comunitats indígenes que hi habiten. Aquests dos treballs acompanyaran el projecte guanyador en format audiovisual a l’exposició del 3 de novembre a Alaior.