El documental guanyador de l’Óscar. Un acte de resistència creativa en la cerca de justícia per al conflicte palestí-israelià. Aprofundeix en un conflicte històric que viu el seu pitjor moment en un film que té capes, humanitat i tota l’esperança que es pot tenir en aquests moments.
Basel Adra, un jove activista palestí de Masafer Yatta, Cisjordània, lluita des de la seva infància contra l’expulsió massiva de la seva comunitat per les autoritats israelianes. Documenta l’erradicació a càmera lenta dels pobles de la seva regió natal, on els soldats desplegats pel govern israelià derroquen a poc a poc les cases i expulsen als seus habitants. En un moment donat, coneix a Yuval, un periodista israelià, que li dona suport en els seus esforços.
«(Nora)bidean» és un joc de paraules de l’eusquera: «nora» vol dir ‘cap a on’. I «bidean» significa ‘en el camí’. Així, el títol del documental suggereix tant el fet d’estar en camí com la incertesa del destí. Aquest és un retrat de la migració en trànsit a la frontera entre Irun i Hendaia, a través de testimonis de persones exiliades i de xarxes solidàries. Una mirada crítica a les polítiques migratòries europees des del límit nord de l’Estat espanyol.
Bosch és periodista audiovisual especialitzat en cooperació internacional. Compromès amb els drets humans i amb la comunicació crítica, col·labora amb la Directa des de 2012. Ha treballat a Última Hora Menorca i Lleida TV. Actualment, és operador de càmera a Euskal Telebista.
Com ha canviat la cultura visual i el règim de les imatges? En un moment en què la fotografia es prepara per commemorar dos-cents anys d’història, aquesta conferència proposa una pausa per reflexionar sobre com ha evolucionat la cultura visual durant el primer quart del segle XXI. L’objectiu és fer una repassada als últims vint-i-cinc anys d’evolució de la fotografia i de la comunicació visual, analitzant els canvis en la producció, la circulació i la recepció de les imatges. En un entorn cada vegada més digital i híbrid, es plantegen preguntes sobre el paper actual de la fotografia, la transformació dels llenguatges visuals i la influència que tenen en la construcció de la realitat contemporània.
Durant més de quatre dècades, Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) ha desenvolupat un treball artístic amb la fotografia, i ha desplegat també una activitat plural com a docent, assagista i comissari d’exposicions. El 2013 va rebre el Premi Internacional de la Fundació Hasselblad.
Samouni Road segueix la família Samouni a la ciutat de Gaza mentre reconstrueixen les seves vides i records després de la tràgica pèrdua de la guerra de 2009, barrejant imatges documentals i animació per retratar la resiliència, la comunitat i les seqüeles del conflicte.
Nascut a Palerm el 1969, Savona és un documentalista italià, productor i fotògraf conegut per les seves obres que exploren la migració, els drets de les minories i la memòria històrica, com Samouni Road i Tahrir: Liberation Square.
Ja t’ho Diré és el principal grup musical que ha sortit de Menorca, un dels més destacats de les Illes Balears i un dels grans grups de l’anomenat rock català.
Amb el seu so característic i una veu inconfusible, els Ja t’ho Diré van marcar un abans i un després a la música feta a Menorca amb un salt sense xarxa en una època complicada, difícil… i els va sortir bé.
Un ram de locura és la història d’un grup que, meitat inconsciència i meitat somni, va emprendre un viatge èpic que els va convertir en ídols d’una generació als territoris de parla catalana. Amb l’accent del ponent menorquí i amb paraules que només es diuen a Menorca, els Ja t’ho Diré van conquerir, no sense problemes i decepcions, el cor de tots els catalanoparlants (… i dels que no) amb la seva música.
Projecció de 16 curtmetratges documentals en tres sessions. Opten al Premi Ullastre a Millor Curtmetratge Documental, Premi Balear a Millor Curtmetratge Documental de Balears, Qualificable als Premis Fugaz i Premi Aula Doc.
El jurat estarà format per Juanma V. Villar, director del festival «Insularia. Islas en Red», la cineasta Isabel Andrés Portí i Sandra Reina Sarmiento, guanyadora de la 6a edició del Premi Ullastre amb el film El Bus.
Performance que hibrida el teatre, l’expressió poètica, l’audiovisual, la música electrònica en directe i el ritual, i posa el focus a Sardenya. Un territori sovint percebut com a exòtic, emergeix com un paradigma de terra, recurs i explotació de la població, i revela una desconnexió crua entre les necessitats dels seus habitants i les del capitalisme.
Simone Azzu i Martino Corrias van debutar amb l’espectacle Petter: Political Prisoner, que els va valdre un premi al Premi Cervi Museum Prize – XXIII Festival of Resistance. Com a conjunt artístic treballen fusionant el teatre, els mitjans audiovisuals i la música electrònica.
«Una foto ha de tenir misteri i silenci…». El fotògraf segueix l’artista des de fa quaranta anys i parla dels tallers dels artistes com si fossin autoretrats. A més de Barceló ha clicat Miró, Tàpies, Chillida, Ai Weiwei, Motherwell…
Mulet és director, guionista i productor. Treballa ficció i documental. És dins el camp de les arts i la cultura on es troba més còmode, però no refusa res: l’espurna pot sorgir amb un nigul o una ona del mar.
En un món que gira cada vegada més ràpid, els bibliòmans es resguarden de la pressa i el soroll a la biblioteca. Entre murmuris es confessen sobre el sentit de la vida. Una celebració al pensament i a l’obsessió en què les biblioteques revelen els seus habitants.
Eek és llicenciat en Cinema Documental per l’ESCAC de Barcelona. També va estudiar un curs de cinema a la Universitat Tecnològica de Hèlsinki i altres tallers com Eurodoc. Des de 2005 dirigeix diversos documentals, seleccionats i premiats en diversos festivals internacionals com IDFA, Docaviv, Festival de Màlaga, Full Frame, DocEdge, entre d’altres.
El 2006 funda Mosaic, productora especialitzada en cinema documental. També és membre d’ACIB, APAIB, DOCMA i DAE.
Després de la mort del seu pare, la directora inicia un viatge íntim que revela secrets familiars i destapa el poderós lobby de l’amiant, exposant, així, un escàndol ambiental i sanitari silenciat a escala global. Una investigació personal convertida en denúncia urgent.
Andrés és directora i guionista amb més de 15 anys d’experiència i més de 30 produccions, especialitzada en documental social, històric i d’arxiu, amb obres estrenades en festivals com Venècia i Shanghai.