2025

Illa convidada, Sardenya

2024

La 27a edició mostra l’obra guanyadora Dentro de la revolución armada de Myanmar, de Siegfried Modola. Presenta una sèrie de 10 fotografies en què visibilitza el conflicte d’un país que prohibeix a periodistes cobrir la guerra civil des que les seves forces armades van destituir el govern elegit democràticament el febrer del 2021.

També es podran veure els projectes finalistes: Demotanasia (Adra Pallón), Tigray: Etiopía se hunde en el caos (Eduardo Soteras), Mar de luto (Anna Surinyach).

Carme Gomila, Anna Gornès, Maria Barceló i Ester Villaescusa

Aquesta és una proposta de cocreació que combina la investigació, la fotografia i l’escriptura. Una obra fotogràfica col·lectiva que ofereix una visió sociopolítica de l’illa de Menorca a través d’elements originaris, populars i contemporanis de l’imaginari menorquí.

Les creadores Carme Gomila, Anna Gornès, Maria Barceló i Ester Villaescusa són quatre artistes multidisciplinàries que, mitjançant l’àmbit audiovisual i de les arts visuals, centren les seves pràctiques de creació col·lectiva en l’estudi de les identitats socioculturals i de gènere.

Antònia Heredia

Tècnica superior de Fotografia i Arts Plàstiques per l’Escola d’Art i Superior de Disseny de les Illes Balears. En el seu projecte final es va centrar en el tema de fotografiar els parts naturals a casa i els parts en hospitals per donar visibilitat a tots dos procediments. Amb aquest projecte ha estat seleccionada en el certamen Photo Espanya, en la secció de «Descobriments».

Meri Santos

Sarvisé és un petit projecte íntim i familiar que descriu el viatge d’una dona que, després de vint anys, torna al seu petit poble natal, situat als Pirineus aragonesos, per acomiadar-se del seu germà de noranta anys, que qui sap si es tornaran a veure. És una retrobada i un comiat. Santos rep la beca Nikon School de Barcelona per Storytellers (2022) i la menció especial al Menorca Doc Fest (2021) amb el projecte Mahan Ter.

Karim Khourrou Gadour

«1.141 km és la distància que hi ha entre casa meva i la meva casa meva.» Com a fill d’immigrants marroquins, en Karim (Tarragona, 2000) documenta el recorregut que fan milers i milers de famílies cada estiu coincidint amb les vacances escolars. Aquest recorregut es converteix en un pelegrinatge.

El viatge es pren com un retorn, però arriba un punt en què ja s’ha viscut més temps a «l’estranger» que a «casa». Amb aquesta idea al cap, el fotògraf explora la sensació estranya què es produeix quan t’adones que el concepte de llar és difús i és gairebé impossible situar-lo en un lloc concret. Al final, un sempre es pregunta si hi va o si torna al Marroc.

Amb la col·laboració de la Mostra de Cinema de Muntanya de Palma i el Consell Insular de Mallorca

Exposició de les fotografies dels Premis de Fotografia de Muntanya 2024 convocats per la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada i la Mostra de Cinema de Muntanya de Palma, amb el suport del Consell Insular de Mallorca.

Cristina González, Silvia Renda, Elena Aya Bundurakis, Marco Loi, Sergio Monje, ONiON

Aquesta exposició col·lectiva mostra sis visions al voltant del concepte d’insularitat i del binomi vulnerabilitat-resiliència des de l’experiència vital d’artistes que han crescut en una illa de la Mediterrània.

A través del llenguatge de la fotografia, l’audiovisual i la instal·lació, es presenten treballs que reflexionen sobre el sentit d’afecte i pertinença a un territori; Cristina González (Eivissa) a través de la pràctica de la deriva amb Espacios limítrofes, i Silvia Renda (Sicília), a través de la creació d’un univers de narratives personals i col·lectives amb A tot arreu. Al principi era una illa.

Per altra banda, Elena Aya Bundurakis (Creta-Corfu) explora la potencialitat d’esdevenir una identitat aquosa amb l’obra Aqua Amnii, mentre que Marco Loi (Sardenya) presenta una identitat queer que es metamorfosa adoptant costums ancestrals de la Mediterrània a través de la peça De l’animal que s’imposa.

Finalment, es presenten dues visions de la insularitat contraposades. A El ocio y el orden, de Sergio Monje (Mallorca), el turisme esdevé el centre de tot; mentre que a Llaurar l’Arrel, del col·lectiu ONiON (Menorca), l’arrelament permet resistir a l’acidesa d’aquest model globalitzat.

Marijo Ribas

Projecte de recerca sobre les relacions entre dos fenòmens molt vinculats a la turistificació de l’illa de Mallorca: les coves calcàries i els castells neomedievals. Després de comprovar que l’absurd de créixer en totes direccions ha provocat el col·lapse, aquest projecte proposa repensar el model per invocar un decreixement necessari.

Marijo Ribas. Artista multidisciplinària amb formació en fotografia, art públic, disseny i vídeo, interessada pels nous i vells mitjans, l’escultura, la instal·lació i l’art tèxtil.

2023

INVISIBILITZAR AMB LA CÀMERA, LA PARADOXA DE L’ESPERANÇA

SACRIFICI

RETROSPECTIVA D’UN POBLE

2022

2021

SANTI DONAIRE

SÍLVIA PRIÓ

MERI SANTOS

NOA MORALES I SERGI CONESA

28 OCT > 7 NOV / Mur exterior del Centre de Convencions des Mercadal

ANGELE DUMONT

28 OCT > 7 NOV / Mur exterior del Centre de Convencions des Mercadal

2020

Des de 1997, Metges del Món Espanya convoca anualment el Premi Internacional de Fotografia Humanitària Luis Valtueña, dedicat a la memòria de Flors Sirera, Luis Valtueña, Manuel Madrazo i Mercedes Navarro, quatre membres de l’organització que van ser assassinats a Ruanda i Bòsnia i Hercegovina mentre participaven en projectes d’acció humanitària.

En aquesta edició, presenta l’obra premiada Mare Substituta, treball del fotògraf guanyador, Mohsen Kaboli (Irán) i els tres finalistes: El último viaje de Zohra Sarrouj de Javier Fergo (Espanya), Cruzando la última frontera, en Tijuana de Daniel Ochoa de Olza (Espanya), e Hijos de la desmemoria de Santi Donaire (Espanya). Organitzada per Metges del Món.

Els quatre autors aborden temes d’actualitat a través de la lent i el llenguatge de la fotografia documental: la complexitat del controvertit assumpte dels ventres de lloguer, la migració cap a Europa o els Estats Units i les desaparicions forçoses que es van donar a Espanya durant i després de la Guerra Civil.

28 OCT > 15 NOV / Sala Multifuncional, Es Mercadal

Javier Coll, 45 anys de fotoperiodisme. El fotògraf amb la trajectòria més llarga del fotoperiodisme a Menorca. 45 anys de professió, des del 1976 ha estat al capdavant del Diari Menorca. Un llegat fotogràfic que ha deixat una empremta molt important a l’imaginari menorquí. Ha pogut fotografiar la transició menorquina des de la perspectiva d’un mitjà de comunicació, fet que la seva exposició mostra especialment en aquesta ocasió.

29 OCT > 15 NOV / Ca n’Ángel, Es Mercadal

La fotògrafa Neus Solà (Barcelona, 1984) va ser guardonada amb el Primer Premi de Fotografia Documental MDF 2020, el primer premi d’aquestes característiques de les Illes Balears.

L’artista i fotògrafa documental, traça amb Poupées (nines, en francès) un testimoni visual de la joventut femenina gitana de la comunitat de La Cité de Perpinyà, i mostra la cara més salvatge de la infància i l’adolescència d’aquestes joves, la qual cosa contrasta amb les restriccions que hauran d’assumir un cop hagin perdut la virginitat per convertir-se en dones adultes. El títol del projecte vol servir, a més, com a metàfora associada al sistema patriarcal gitano i per posar de manifest la prematura cosificació i sexualització d’aquestes nenes que, paradoxalment, han de conviure amb els estàndards que dicta la seva tradició.

Interessada en explorar la condició humana, el seu treball fotogràfic se centra en temes d’identitat, gènere i territori des d’una perspectiva antropològica. La seva obra ha estat reconeguda a nivell nacional i internacional i ha exposat en diversos països com Espanya, França, Suècia, Emirats Àrabs, Índia o Mèxic entre altres. Des de 2017 treballa en un projecte sobre la comunitat transgènere de l’Índia i, recentment, acompanya projectes de fotografia participativa a Catalunya i a França.

3 NOV > 22 NOV / Sala d’exposicions de l’Església de Gràcia (l’Hospital), Alaior

El 14 de març del 2020, després de la declaració de l’estat d’alarma, els ciutadans van quedar confinats a les seves cases per a intentar frenar l’avanç de la COVID-19. Només estava justificat sortir al carrer si el treball estava relacionat amb un sector estratègic, com va succeir amb els mitjans de comunicació. Un camp en el qual els fotoperiodistes van jugar un paper fonamental, en primera línia.

Vuit companys de mitjans de les illes, formen part d’aquesta exposició «Mesos de confinament». Gemma Andreu, David Arquimbau, Josep Begur Gomila, Isaac Buj, Ismael Velázquez, Vicent Marí, Juan Antonio Riera i Cati Cladera.

Les aportacions dels vuit fotògrafs es conjuguen en l’exposició, amb elements audiovisuals amb el propòsit de realitzar una radiografia sobre el que va suposar la pandèmia durant el confinament. Una invitació per a estimular la reflexió sobre l’impacte de la pandèmia en la vida dels habitants de l’Arxipèlag.

5 NOV > 28 NOV / Sala Sant Antoni, Maó

2019

El Premi Internacional de Fotografia Humanitària Luís Valtueña es celebra anualment. Després de l’edició XXI, el premi i les exposicions s’han consolidat com un referent de la fotografia humanitària, denunciant la violació dels drets humans. El premi Luís Valtueña consisteix en una beca per la realització d’un projecte fotogràfic en una zona de treball de Metges de Món.

Aquest premi internacional de fotografia humanitària sa convertit en tot un referent amb el compromís i solidaritat. De la mà de Metges del Món.

29 OCT > 1 NOV / Biblioteca des Mercadal

El col·lectiu 220 és un conte fotogràfic ancorat en diverses zones disperses del territori algerià, que explica històries de persones, ciutats i espais. Aquest col·lectiu pretén ser un ampli camp d’experimentació i aprenentatge per a cada membre, amb les seves variades assignatures, tècniques i eines. A més de ser una mena de laboratori compartit intern, 220 és una forma de crear enllaços externs per promoure intercanvis amb fotògrafs, artistes i altres col·lectius de tot el món. Des de 2014, ocupen l’espai públic a Algèria amb exposicions efímeres, que es converteixen en transmissors de noves propostes.

31 OCT > 3 NOV / CCM, Es Mercadal

En aquesta societat excessivament industrialitzada convivim diàriament amb un entorn saturat de substàncies químiques. Les menjam, les respiram, les tocam… Per a la majoria de la població molts d’aquests elements són inofensius, però no per a tots.

Marejos, vòmits, fatiga o pèrdua de la consciència són alguns dels símptomes amb les que les persones que pateixen la síndrome de la sensibilitat química múltiple (SQM) han de bregar a diari. Coneguda col·loquialment com malaltia ambiental, aquesta patologia té el seu origen en la reacció adversa a diversos composts químics presents en la nostra alimentació i medi ambient.

Els afectats per aquesta síndrome viuen ignorats per les institucions, pels metges i, fins i tot, incompresos per un entorn incapaç de reconèixer una afecció imperceptible, que no pot ni veure ni tocar, ni tampoc sentir, derivant els malalts a una condemna social en la que es qüestiona fins i tot la seva integritat psicològica.

“Birds of Pollution” recull la vida d’una sèrie de dones afectades per la SQM, que necessiten de la reclusió per sobreviure, doncs han d’obeir un estricte protocol que eviti el contacte amb els químics o amb les persones que hagin estat exposades a aquestes substàncies. L’objectiu és mantenir fora de casa una amenaça que manté les seves vides sota un constant perill invisible, en una claustrofòbica rutina plena d’ombres. La llar passa així a convertir-se en una cambra d’aïllament, on es perd la perspectiva i la relació amb un món exterior que es va tornant irreal.

Carmen Sayago és una fotògrafa dedicada a la fotografia documental. Des de 2016 treballa en projectes a llarg termini centrats principalment en qüestions socials i mediambientals, tot i que la curiositat l’ha portat a tractar altres temes poc coneguts

per la societat, creant a cada projecte un llenguatge propi. Com a fotògrafa, no sols vol donar visibilitat a les realitats existents, sinó que també vol aportar nous llenguatges audiovisuals que “despertin” l’espectador.

Amb el seu darrer projecte, “Birds of Pollution”, ha obtingut múltiples reconeixements: finalista en la XXI edición Premios Luis Valtueñas, guanyadora ND Awards categoria mediambiental, guanyadora de la beca Photon, finalista Premios Signo editores Numen, menció honorífica als Premis Internacionals de Fotografia (IPA), menció honorífica Monovisions Awards…

31 OCT > 3 NOV / CCM, Es Mercadal

Es Castell, S. XXI – 250 -2021 és un projecte iniciat per David Arquimbau l’any 2012, que pretén mostrar la vida i la quotidianitat dels habitants des Castell.

Amb aquest projecte, Arquimbau vol deixar constància de la multiculturalitat des Castell, capturant escenes de carrer del dia a dia del poble, i també celebracions com a Nadal, Setmana Santa, Carnestoltes o les festes patronals.

David Arquimbau és fotoperiodista de l’agència EFE i col·labora amb publicacions com el Diari Ara i El País, entre altres.

31 OCT > 3 NOV / Ca n’Ángel, Es Mercadal

El projecte: “Camins” és un recorregut per l’entrada a Europa de la ona de refugiats provinents de de Síria, Afganistan, Iran, Iraq i altres països d’orient pròxim. L’estiu del 2015 ha estat transitat per milers de persones que cerquen nous reptes, una vida segura, fugint de la inestabilitat dels seus països.

El treball consistirà en una exposició fotogràfica d’unes 35 imatges que representen aquest viatge de les persones refugiades.

La crisi dels refugiats ha estat possiblement un de les tragèdies humanes més documentades dels darrers anys i tanmateix, les imatges que ens han arribat no han estat capaces de desencadenar una resposta política des de Europa. És per aquest motiu que proposo intervenir pictòricament les imatges del viatge d’aquestes persones refugiades, treballant a partir de les fotografies que en Cristian Pons Coll va fer del seu camí des de les costes de Grècia fins a la seva arribada la tardor 2015. La pintura aplicada sobre les fotografies intervingudes donarà a l’espectador una nova oportunitat de reflexionar a l’entorn d’aquesta tragèdia i preguntar-se de nou per el significat d’aquestes imatges. L’objectiu de la intervenció pictòrica serà el de subratllar o incorporar algun significat rellevant respecte el relat que teixeixin la resta de fotografies.

Cristian Pons Coll. Fotògraf i gestor cultural. Maó (Menorca) el 29 de juliol del 1979. Viu a Es Mercadal (Menorca), on desenvolupa la seva activitat com a freelance en comunicació i audiovisual a la productora Tramuntana Fotografia (www.tramuntanafotografa.com). Tasques com a Tècnic d’il·luminació al film “A l’ombra de la muntanya”. Projecte finançat per University of Leeds. So directe en cinema per a la Productora Elsabeth en la pel·lícula ARDARA. (www.ardaraflm.com). Professor d’imatge i so en el Festival de cinema de la mediterrània (Mèdit). Durant cinc anys com a operador del Departament d’Emissions en la Televisió Autonòmica de les Illes Balears.

Direcció de Fotografia per a l’Agència de Cooperació Espanyola i Desenvolupament en col·laboració amb CERAI (www.cerai.es). Corresponsal per a l’Agència catalana de notícies ACN. (www.acn.cat). Beca joves fotògrafs de l’Arxiu d’imatge i so de Menorca (2005 i 2008). Llicenciat en Administració i direcció d’empreses i Comunicació Audiovisual. Forma part de l’equip de gestors culturals de Es FAR Cultrual (www.esfarcultural.net)

Alex Franquesa. Artista plàstic. Barcelona (Catalunya) el 15 de novembre de 1979. Biòleg i artista plàstic amb un marcat interès per les tècniques mixtes que barregen pintura i fotografia. Actualment viu a Berlín on desenvolupa la seva activitat artística i treballa com a biòleg a cavall entre Catalunya i Menorca. A banda de la seva activitat en la cartografia d’hàbitats naturals, els seus treballs plàstics inclouen des de pintures murals de gran format fins la participació en diverses exposicions col·lectives d’àmbit europeu (“Walter benjamin’s suitcases. Migrating devices” i “Ciutats literàries, XIII Exposició Internacional d’Art Contemporani de Petit Format”). La seva obra pictòrica es centra en l’anàlisi dels confictes socials actuals i busca rehabilitar la imatge – a través de la fotografia i la pintura- com a eina efectiva de sensibilització i transmissió d’idees a l’entorn d’aquests conflictes.

31 OCT > 3 NOV / Ca n’Ángel, Es Mercadal

Cases convertides en fangars, cotxes amuntegats en turons de ferralla, ulls tristos per les destrosses i les tretze vides perdudes. Les fotografies dels efectes de la torrentada que va inundar el llevant de Mallorca l’octubre del 2018 mostren tot això, però també l’empenta dels voluntaris, l’esperança de la col·laboració i la voluntat de refer allò que s’havia endut l’aigua.

ISAAC BUJ

Isaac Buj va néixer a Barcelona el 1976. El 2001 es va graduar en Fotografia per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Va iniciar la seva trajectòria com a fotògraf entrant a treballar a l’estudi de moda Alsina, entre els anys 2000 i 2003, com a ajudant de fotografia, il·luminació i edició de fotografia. Posteriorment va tenir l’oportunitat de treballar i conèixer el món de la televisió, gravant, editant i realitzant en diversos programes tant d’informatius com de reportatges. Des de l’any 2007 es torna a dedicar exclusivament a la fotografia, primer com a fotògraf oficial del Govern de les Illes Balears (del 2007 al 2011) i actualment com a fotògraf freelance i editor de fotografia al diari ARA Balears, a la revista El Temps, Europapress i per a premsa i comunicació (Agència EFE, Diari de Mallorca, El País...). A més, col·labora en altres publicacions i realitza projectes personals.

31 OCT > 3 NOV / Sala Multifuncional, Es Mercadal

A les 9 hores i 50 minuts del matí del 28 d’octubre de 2018, un cap de fibló de gran intensitat va travessar Menorca, des de Cala en Porter fins a Favàritx. Va deixar la seva marca de destrucció i va tombar cinc torres d’alta tensió de les dues línies, nord i sud, entre Maó i Ciutadella. Així va ser com bona part de l’illa va quedar sense electricitat. La nit més llarga va durar 55 hores i 53 minuts. Els menorquins van descobrir la precarietat energètica de l’illa. Hauria pogut ser pitjor, però n’hi va haver prou per constatar que Menorca necessita un altre sistema energètic, menys contaminant i més segur.

Aquesta va ser la notícia més important del 2018, que avui encara té conseqüències, perquè no s’ha arribat a una solució que garanteixi el subministrament d’electricitat.

Els fotògrafs del diari Menorca Gemma Andreu, Javier Coll, Josep Bagur Gomila i Sergi Garcia van seguir amb les seves càmeres els efectes del cap de fibló i totes les circumstàncies que van viure els milers de menorquins que van tornar als temps en què no existia l’electricitat. Les imatges són el testimoni més real de com la gent va viure a les fosques una situació insòlita en una illa sense connexió per cable amb Mallorca, dependent només de la central elèctrica.

Cada reporter gràfic va cobrir la informació de situacions diferents: Gemma Andreu va ser testimoni dels danys que va provocar el cap de fibló i com era el dia a dia sense electricitat. Javier Coll va fer el seguiment de l’operatiu per donar resposta a les necessitats de la gent i la instal·lació de generadors. Josep Bagur va mostrar una Ciutadella a les fosques durant dues nits. Sergi Garcia captava els efectes meteorològics. La mostra incorpora unes imatges inicials de les torres elèctriques tombades i unes altres en què ja es veuen les noves que va aixecar Red Eléctrica i que van permetre recuperar la distribució d’electricitat a tota l’illa.

31 OCT > 7 NOV / Ca n’Ángel, Es Mercadal

El Casal de Jubilats ha recollit una petita mostra de les fotografies que il·lustren els casaments de fa anys, en un període comprès entre el 1918 i el 1971; totes pertanyen a vesins i vesines des Mercadal. Era costum que després del casament les parelles anessin a Alaior o Ciutadella a fer-se una fotografia d’estudi per immortalitzar el dia i qui s’ho podia permetre contractava un fotògraf perquè assistís a tota la cerimònia. Els casaments se celebraven per l’Església i només convidaven la família (rarament les amistats), molt nombrosa en aquell temps. Després de sortir de l’església solien anar a una de les cases per fer el convit: coca amb xocolata, panets de sobrassada, confits i pastes tradicionals. Qui podia anava a un restaurant. Era habitual casar-se de negre, independentment de si anaven de dol o no. A mesura que van anar passant els anys es va començar a estilar el vestit blanc. Una altra curiositat és que, després de la cerimònia de l’església, si algun dels membres del recent matrimoni mancava de pare o mare, anaven al cementeri a deixar als progenitors difunts el ram de flors de la núvia. És per aquest motiu que en algunes fotos la núvia apareix sense ram de flors.

31 OCT > 3 NOV / Esplai de Jubilats, Es Mercadal

Inicia la seva vida professional els anys setanta com a fotògraf a la revista musical Vibraciones i també col·labora en diaris, editorials i discogràfiques com Correo Catalán, El País, Planeta, RBA, Edicions 62, Ariola, CBS, RCA, EMI o EDIGSA; també a les revistes, Rock Espezial, Viejo Topo, Rock de Lux, Fotogramas, Por Favor o Interviu.

En el llibre Música pels ulls, editat l’any 2012 per l’Ajuntament de Barcelona, amb motiu de l’exposició amb el mateix nom, al Palau Robert, es poden veure fotografies d’artistes musicals de diferents àmbits, nacionals i internacionals, que van actuar entre 1970 i 1990, bàsicament a Barcelona.

Ha participat en diferents exposicions individuals i col·lectives.

La carrera professional de Francesc Fàbregas ha estat vinculada a TV3, on ha creat i dirigit el programa Sputnik i ha impulsat els programes Autògrafs, 3r 3a, Silenci?, Loops!, K33, Colors en sèrie, Òpera en texans. També ha tingut diverses responsabilitats com a cap de programes del Canal 33 i com a director i productor executiu de programes culturals, musicals i especials de Televisió de Catalunya. Des de l’any 2013 dirigeix i organitza el Festival de fotografia Formentera Fotogràfica. És membre del Comitè d’Impuls del Pla Nacional per a la Fotografia del Govern de la Generalitat de Catalunya des de l’any 2014.

31 OCT > 3 NOV / Esplai de Jubilats, Es Mercadal