CAT
CAT
A vegades una persona té la sensació de viure en una calma que adorm la vida, on els dies són afins, i se sumen en mesos i anys. Tot sembla perfectament acomodat, les persones i els objectes adequadament col·locats en un entorn quotidià, el moviment del qual és sempre circular. El temps discorre en una aparent tranquil·litat, la terra t’atrapa amb una melodia coneguda mentre el cel et fa anhelar. T’ensenyen a suportar el pes, aguantar la càrrega, anestesiar els somnis i l’única cosa que et reconforta és enfonsar-te en la mar. Vius en la il·lusió de creure que ets diferent, però t’adones que ets illa. Aquella que sempre t’atrapa, la que portes amb tu, la que no t’abandona, la que et satisfà de pors a canvi d’assossec, a la qual necessites tornar encara que sigui per a mirar-la des de la distància.
Segons paraules del fotògraf Robert Adams, la fotografia de paisatges conté geografia, autobiografia i metàfora. Així, el paisatge que ens envolta no actua com una simple postal on l’espectador se situa en la distància com un mer observador, sinó que es converteix en un element essencial en el desenvolupament personal de l’individu. Arxipèlag (l’illa) és un projecte fotogràfic compost per instantànies on es retraten a persones que resideixen en una «illa». Les escenografies en les quals intervenen els personatges dialoguen amb imatges trobades en el medi natural i amb objectes personals presentats en un entorn quotidià.
Sota una mirada intimista i introspectiva, L’illa reflexiona sobre la incomunicació, la partida, la separació, la infància… i es desenvolupa en un entorn familiar i geogràfic. D’aquesta manera, el projecte fotogràfic no es limita a descriure l’aparença d’un lloc, sinó que es converteix en un espai ple de connotacions i significats metafòrics, mitjançant la interacció de les persones, els objectes i la naturalesa.
A partir d’aquesta proposta, cadascun dels protagonistes de la sèrie estableix un diàleg amb algunes de les imatges preses o escenificades, la qual cosa crea una ínsula fotogràfica. La seva exhibició conjunta configura un gran arxipèlag que va creixent i es transforma amb el temps, i construeix un relat que neix en una superfície que emergeix de la Mar Mediterrània.
Beatriz Polo. La seva trajectòria professional es remunta al 2015. El 2019 realitza l’exposició individual L’illa a la Casa de Cultura de Felanitx. Els seus projectes Els que van i venen i L’illa són seleccionats per participar en el Festival Fotolimo, a França, i en el festival Cortona On The Move, a Itàlia. El 2020 és finalista en la XVIII Beca de Fotografia Roberto Villagraz d’EFTI, Madrid, i seleccionada per participar en «El temps de les marees», comissariada per Mireia Antón Puigventós. El 2021 rep una menció honorífica en la XX edició del premi Fnac Nou Talent i el primer premi en el VII Certamen d’Arts Plàstiques Ciutat de Felanitx. També està seleccionada per a participar en la trobada MAPS de Getxo Photo, a la residència Casa d’Artistes a Menorca i a l’exposició White Balanç a la galeria Est-Art Space, Madrid. El 2022 participa en JUSTMAD amb la galeria Est_art Espai d’Art en l’exposició Antítesi i és finalista en l’II Concurs de Nova Creació i Mostra Fotogràfica Expositius 22 a Lleó. El 2023 participa en Diàlegs emergents a Enfoque 2023, Fotoquerétaro, Mèxic.
CAST
A veces una persona tiene la sensación de vivir en una calma que duerme la vida, donde los días son afines, sumándose en meses y años. Todo parece perfectamente acomodado, las personas y los objetos adecuadamente colocados en un entorno cotidiano, el movimiento del cual es siempre circular. El tiempo discurre en una aparente tranquilidad, la tierra te atrapa con una melodía conocida mientras el cielo te hace anhelar. Te enseñan a soportar el peso, aguantar la carga, anestesiar los sueños y lo único que te reconforta es hundirte en el mar. Vives en la ilusión de creer que eres diferente, pero te das cuenta que eres isla. Aquella que siempre te atrapa, la que llevas contigo, la que no te abandona, la que te satisface de miedos a cambio de sosiego, a la cual necesitas volver aunque sea para mirarla desde la distancia.
Según palabras del fotógrafo Robert Adams, la fotografía de paisajes contiene geografía, autobiografía y metáfora. Así el paisaje que nos rodea no actúa como una simple postal donde el espectador se sitúa en la distancia como un mero observador, sino que se convierte en un elemento esencial en el desarrollo personal del individuo. La isla (la isla) es un proyecto fotográfico compuesto por instantáneas donde se retratan a personas que residen en una “isla”. Las escenografías en las cuales intervienen los personajes dialogan con imágenes encontradas en el medio natural y con objetos personales presentados en un entorno cotidiano.
Bajo una mirada intimista e introspectiva, L’illa reflexiona sobre la incomunicación, la partida, la separación, la infancia… desarrollándose en un entorno familiar y geográfico. De este modo, el proyecto fotográfico no se limita a describir la apariencia de un lugar, sino que se convierte en un espacio lleno de connotaciones y significados metafóricos; mediante la interacción de las personas, los objetos y la naturaleza.
A partir de esta propuesta, cada uno de los protagonistas de la serie establece un diálogo con algunas de las imágenes tomadas o escenificadas, creando una ínsula fotográfica. Su exhibición conjunta configuran un gran *archipiélago que va creciendo y transformándose con el tiempo, construyendo un relato que nace en una superficie que emerge del mar mediterráneo.
Beatriz Polo. El 2023 participa en Diálogos emergentes en Enfoque 2023, Fotoqueretano, México. El 2022 participa en JUSTMAD con la galería Este_arte Espacio de Arte en la exposición Antítesis y es finalista en el II Concurso de Nueva Creación y Muestra Fotográfica Expositivos 22 en León. El 2021 recibió una mención honorífica en la XX edición del premio Fnac Nuevo Talento y el primer premio en el VII Certamen de Artes Plásticas Ciudad de Felanitx. También está seleccionada para participar en el encuentro MAPS de Getxo Photo, en la residencia Casa de Artistas en Menorca y a la exposición White Balance en la galería Este-Art Space, Madrid. El 2020 es finalista en la XVIII Beca de Fotografía Roberto Villagraz de Efti, Madrid y seleccionada para participar En El tiempo de las mareas comisariada por Mireia Antón Puigventós. Y el 2019 realiza la exposición individual L’illa en la Casa de Cultura de Felanitx. Sus proyectos Els que van i venen y L’illa son seleccionados para participar en el Festival Fotolimo en Francia y el Festival Cortona Donde The Move en Italia. Su trayectoria profesional se remonta al 2015.
ENG
Sometimes a person feels like living in a calm that we sleep in life, where days are close, and they add up in months and years. Everything seems perfectly comfortable, people and objects properly placed in a daily environment, the movement of which is always circular. Time runs in apparent tranquility, the earth catches you with a known melody while the sky makes you yearn for it. They teach you to bear the weight, carry the load, numb the dreams and the only thing that comforts you is to sink into the sea. You live in the illusion of believing you’re different, but you realize you’re an island. The one that always catches you, the one that you carry with you, the one that doesn’t abandon you, the one that fills you with fears in exchange for drowning, which you need to come back to even if you need to look at it from a distance.
According to photographer Robert Adams, landscape photography contains geography, autobiography and metaphor. Thus, the landscape around us does not act as a mere postcard where the viewer sits in the distance as a mere observer, but becomes an essential element in the personal development of the individual. Archipelago (the island) is a photographic project composed of snapshots depicting people residing on an island. The scenery in which the characters are involved dialogue with images found in the natural environment and with personal objects presented in a daily environment.
Under an introspective and intimidating look, the island reflects on incommunication, departure, separation, childhood… and develops into a family and geographic environment. Thus, the photographic project is not limited to describing the appearance of a place, but becomes a space filled with metaphorical connotations and meanings, through the interaction of people, objects and nature.
On the basis of this proposal, each protagonist of the series establishes a dialogue with some of the images taken or staged, creating a photographic insula. Its joint exhibition forms a large archipelago that grows and transforms over time, and builds an account that originates in an area that emerges from the Mediterranean Sea.
Beatriz Polo. His career dates back to 2015. In 2019 he held the solo exhibition L’illa at the House of Culture in Felanitx. Her projects The coming and coming and The Island are selected to participate in the Fotolimo Festival in France and the Cortona On The Move festival in Italy. In 2020 she is a finalist in the XVIII Roberto Villagraz Photography Fellowship of EFTI, Madrid, and selected to participate in “The Time of Tides”, curated by Mireia Antón Puigventós. In 2021 he received an honorary mention in the XX edition of the Fnac Nou Talent Prize and the first prize in the VII Certamen of Plastic Arts City of Felanitx. She is also selected to participate in the Getxo Photo’s maps meeting, at the Casa d’Artistes residence in Menorca and at the White Balanç exhibition in the Est-Art Space Gallery, Madrid. In 2022 he participated in JUSTMAD with the gallery Est’art Art Space in the exhibition Antithesis and is a finalist in the II New Creation Competition and Photographic Exhibition 22 in Leo. In 2023, he participated in Emerging Dialogues in Enfoque 2023, Fotoquerétaro, Mexico.